Humanisme i nacionalisme en l'obra de Joan Fuster

València, 2012


Aquesta obra va obtenir el Premi Crítica «Serra d’Or» d'Estudis Literaris 2013. El jurat que atorgà el premi estava compost per Sebastià Alzamora, Àlex Broch, Lluïsa Julià, Marta Nadal i Vinyet Panyella.

Des de la publicació de Fuster portàtil el 1982, que va guanyar el premi d’assaig Joan Fuster 1982, Josep Iborra va mantenir una dedicació sostinguda a la divulgació i a l’estudi de l’obra de Fuster, en forma de llibre, de ressenya o de conferència. Uns mesos abans de la seua mort, encara va participar com a ponent en la VIII Jornada Joan Fuster, que es va celebrar a Sueca l’11 de novembre de 2010.

La redacció, inevitablement apressada, va fer que no es sentís satisfet per complet del resultat. Més tard, hi va tornar i el va reelaborar i ampliar en la tesi doctoral Humanisme i nacionalisme en l’obra de Joan Fuster, que va llegir el febrer del 1984 en la Facultat de Filologia de la Universitat de València. El tribunal estava format per Lluís Alpera, Antoni Badia i Margarit, que hi va actuar com a president, Antoni Ferrando, director de la tesi, Joan Oleza i Jaume Pérez Montaner. Ve a desenvolupar, per tant, el Fuster portàtil, que, a més, no es troba a les llibreries.

Alguns dels capítols nous que va escriure van aparèixer posteriorment en diferents publicacions. Concretament, La història com a assaig, La història com a ciència i La història com a militància foren publicats conjuntament, resumits i corregits, amb el títol de Joan Fuster i la història, dins Homenatge a Joan Fuster (València, 1994, Consell Valencià de Cultura, pàgs. 217-230). Aquest text va ser recollit després en Confluències. El capítol Política i pedagogia, resumit, es va publicar amb el títol de Joan Fuster: política i pedagogia, dins Fuster entre nosaltres (València 1993, Conselleria de Cultura, pàgs. 37-40). També va ser recollit en Confluències.

La tesi doctoral d’on procedeix aquest volum contenia una bibliografia de l’obra publicada de (i sobre) Joan Fuster. Per raons d’espai, només s’inclouen ací les referències bibliogràfiques dels textos citats. La bibliografia original pot consultar-se en el web de la serp blanca dedicat a Joan Fuster.

De la Nota preliminar, per Enric Iborra


ISBN 978-84-370-8878-5

Disseny portada: Celso Hernández de la Figuera


Índex: 

Primera part: l’escriptor i l’humanista 
I. Introducció: l’escriptor i la seua obra 

II. Esquema d’una biografia intel·lectual: l’etapa constituent del pensament de Fuster 
1. Els orígens 
2. L’orientació intel·lectual 
3. Ètica i personalitat: el principi de les “originalitats” 
4. El principi humanístic 
5. Un manifest en vers 
6. La jubilació del poeta 

III. L’assaig fusterià 
1. L’operació d’assajar-se 
2. El subjecte de l’operació 
3. La forma literària 
5. El paper social de l’assagista 

IV. L’humanisme 
1. El racionalisme 
2. El lloc de l’home en el món 
3. El materialisme històric 
4. El paradigma humà 
5. Una ètica del cos 
6. L’humanisme pendent 
7. L’alienació nacionalista 

V. L’intel·lectual: ètica i política 

Segona part: l’intel·lectual i el seu compromís nacional 
I. l’autoafirmació nacional 

II. L’historiador 
1. La història com a assaig 
2. La història com a ciència 
3. La història com a militància 
4. El marc nacional 

III. Esquema d’una decadència 
1. Un destí nacional frustrat: de Muntaner a Martorell 
2. El procés de castellanització 
3. La dispersió particularista 
4. Centre i perifèria 
5. Renaixença i nacionalisme 

IV. L’enquesta valenciana 
1. El “cas valencià”: una singularitat amarga 
2. Un període constituent anòmal 
3. Una col·lectivitat nacionalment inconnexa 
4. Una societat agrària: el fracàs de la industrialització 
5. Classes socials i revolta política 
6. Provincianisme i sucursalisme: el fracàs polític de la renaixença 
7. El fracàs cultural 

V. La decisió de futur 
1. La frontera divisòria 
2. Un projecte nacional integral 
3. Nacionalisme i lluita de classes 
4. Política i pedagogia

Conclusions 

Referències
Comments