Dades biogràfiques

Síntesi biogràfica

Va nàixer a Benissa el 14 d'octubre de 1929, sisè i últim fill de Joaquín Iborra Teuler i Josefa Martínez Grau, tots dos de Polop de la Marina.

Acabada la guerra, es trasllada amb la família a Alcoi, on estudia el batxillerat al Col·legi Lluís Vives - Acadèmia Tecnos. Acaba el batxillerat l'any 1946.

L'any 1948 s’estableix a València per estudiar a la Universitat, primer en Dret i després en Filosofia i Lletres. Afiliat al sindicat universitari obligatori SEU, entra en contacte amb Vicent Ventura i Josep Garcia Richart.

Durant la dècada dels cinquanta, col·labora a Claustro, Verbo, Pont blau, Raixa, Diálogo, Levante i Las Provincias, amb articles i narracions. També al diari Jornada, com a redactor de notícies. L'any 1955 l'Editorial Torre publica Paràboles i prou.

L'any 1959, llegeix la tesi de llicenciatura en la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Literària de València: La justificación de la Literatura en la Estética de la Antigüedad Clásica (ponent José Todolí Duque). A finals d'aquest any, es casa amb Joana Posadas Selma, amb qui tindrà tres fills.

Llicenciat en Filosofia i Lletres i Dret per la Universitat de València, durant els cursos 1960-61 i 1961-62 és professor contractat de Llengua Espanyola a la filial de l’Institut Lluís Vives de Benetússer.

El 1962 guanya les oposicions a una plaça de professor adjunt a l’Institut de Xàtiva, on impartirà classes entre 1962 i 1965.

L'any 1965 guanya oposicions a catedràtic numerari d’institut i pren possessió de la plaça de catedràtic de Filosofia a l’Institut de Linares, tot i que el setembre del mateix any és nomenat director del Colegio Libre Adoptado d’Alberic, en comissió de serveis, on traslladarà la seua residència durant els cursos 1965-66 a 1968-69.

Durant els cursos 1969-70 a 1974-75 viu a Gandia, on pren possessió de la plaça de catedràtic de Filosofia de l’Institut Nou de Gandia, com era conegut aleshores l’Instituto Francisco Franco (IES María Enríquez, des del 1984). En aquells anys, va ser President de l’Ateneu Juvenil de Gandia.

A partir de 1973, escriu regularment a la premsa periòdica. Fins a la seua mort, publicarà centenars d'articles i ressenyes en El Temps, Saó, Lletres valencianes, Caràcters, Las Provincias, L'Espill, Serra d'Or, La Marina, Levante, El Tossal, Dos y Dos, Diario de Valencia, Valencia Semanal i d'altres.

El setembre del 1975 trasllada definitivament el seu domicili a València, on ocuparà una plaça de catedràtic de Filosofia, primer a l’Institut de Paterna (1975-80) i després a l'Institut de Campanar (1980-87).

En octubre del 1976, és nomenat Director Adjunt de l’Institut de Ciències de l'Educació (ICE) de la Universitat de València, en comissió de serveis, càrrec que ocuparà durant cinc anys. Continuarà en l'ICE en comissió de serveis fins a la seua dissolució (1986), per a després ser adscrit al Servei de Normalització Lingüística, fins a la seua jubilació l'any 1996.

Publica Fuster portàtil, Premi d'Assaig "Joan Fuster", dels Premis Octubre de l'any 1982.

L'any 1984 llegeix la tesi doctoral Humanisme i nacionalisme en l’obra de Joan Fuster en la Facultat de Filologia de la Universitat de València. El tribunal estava format per Lluís Alpera, Antoni Badia i Margarit, que hi va actuar com a president, Antoni Ferrando, director de la tesi, Joan Oleza i Jaume Pérez Montaner.

L'editorial Bromera reedita, l'any 1995, Paràboles i prou, 2a. ed. i d'altres narracions, amb pròleg de Francesc Pérez i Moragón.

L'any 1995 publica dues col·leccions d'estudis sobre història literària: La trinxera literària i Confluències.

L'any 2004 obtingué el VI Premi d'Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta, dels Premis Ciutat d'Alzira, amb el llibre Inflexions. L'any 2006, aquest llibre va merèixer el Premi de la Crítica de l'IIFV i el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians d'Assaig (ex-aequo amb La lentitud del mar d'Enric Sòria).

L'any 2007 publica Breviari d'un bizantí, guanyador del 17è Premi Rovira i Virgili, dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona 2006.

Va morir a València el 24 de febrer de 2011.

Coberta de la tesi de llicenciatura en la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Literària de València: La justificación de la Literatura en la Estética de la Antigüedad Clásica (ponent José Todolí Duque), any 1959.


Coberta d'un exemplar de la tesi de llicenciatura La justificación de la Literatura en la Estética de la Antigüedad Clásica, any 1959, amb un llarg capítol afegit dedicat a la literatura moderna i amb unes conclusions. L'autor no recordava el destí d'aquest volum, del qual conservava un únic exemplar.


Portada del llibre Paràboles i prou (1955), amb una vinyeta original de Manuel Gil


Josep Iborra, membre del Jurat del Premi Octubre


Josep Iborra, membre del Jurat del Premi Octubre Vicent Andrés Estellés, 1976


Coberta del llibre Fuster portàtil (1982), Premi d'Assaig "Joan Fuster"


Coberta del llibre Paràboles i prou, 2a. ed. (1995)


Coberta del llibre La trinxera literària (1995)


Coberta del llibre Confluències (1995)


Josep Iborra, amb el guardó del VI Premi d'Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta, any 2004


Coberta del llibre Inflexions (2004), VI Premi d'Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta


Josep Iborra, amb el guardó del Premi Crítica 2005. Fotografia de Prats i Camps.


Josep Iborra, amb tots els guardonats en els VI Premis Mancomunitat de la Ribera Alta, any 2005. Fotografia de Prats i Camps.


Coberta del llibre Breviari d'un bizantí (2007)


Josep Iborra, l'any 1996


Josep Iborra, a Navaixes, el setembre de l'any 2002


Josep Iborra, al voltant de l'any 2000, davant de la casa on va nàixer, el Quarter Vell de Benissa, antiga Casa del Delme (segle XVI-XVII). La placa que es veu penjada a la paret ha estat actualment corregida.


Vicent Ventura i Josep Iborra, al restaurant La Paz Lázaro del Grau de València, sense data.


Tertúlia a casa Ventura del carrer Tres Forques. Dempeus, Vicent Ventura i Josep Garcia Richart; reclinat, Josep Iborra; a la dreta, un personatge no identificat. Probablement, a principis de la dècada dels anys cinquanta.


Josep Iborra, als Jardins dels Vivers de València, l'any 1955


Josep Iborra, retratat als Jardins dels Vivers de València (1955)


Josep Iborra, Xàtiva, 1964


Josep Iborra, al seu domicili d'Alberic, l'any 1966


Josep Iborra, retratat al carbó per Josep Espert Climent, l'any 1968 a Alberic


Josep Iborra a Gandia, 1971


Josep Iborra a Navaixes (1982)


Josep Iborra a Navaixes (1988)


Retrat Josep Iborra, l'any 1996


Homenatge del CEIC Alfons el Vell a Josep Iborra (Gandia, 24/04/1997). D’esquerra a dreta, Ferran Garcia-Oliver, Àngels Moreno, Josep Iborra i Gabriel Garcia Frasquet.


Una de les darreres fotografies de Josep Iborra, retratat ací amb Josep Lluís Bausset, l'Alcúdia, octubre de 2010.


Josep Iborra a la seua "saleta" de treball de la Finca Roja. València, any 2010. Fotografia de Francesc Vera.