Breviari d'un bizantí (2007)
Aquesta obra va obtenir el 17è Premi Rovira i Virgili de biografies, autobiografies, memòries i dietaris, dins dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona 2006, convocats per l'Ajuntament de Tarragona, Òmnium Cultural del Tarragonès i el Centre de Normalització Lingüística de Tarragona.
El jurat que atorgà el premi estava compost per Vicent Alonso, Josep A. Baixeras, Josep Piera, Agustí Pons, Olga Xirinacs i Ramon Marrugat com a secretari.
Breviari d’un bizantí és un conjunt d’anotacions, diverses i discontínues, sobre temes que apunten a qüestions estètiques, morals, polítiques i filosòfiques. Es tracta generalment de textos curts, alguns d’ells concentrats en aforismes, que tenen, sovint, una intenció paròdica o paradoxal, inquisitiva i interrogant, per tal de desplaçar o capgirar idees i tòpics. No tots aquests apunts són de caràcter especulatiu. N’hi ha també que presenten una forma narrativa, encara que responen a una mateixa voluntat de pensar el món; en aquesta mena d’escrits parabòlics es creuen la imaginació i l’especulació de l’autor, que adopta, en el fons, un punt de mira excèntric, escèptic i, de vegades, d’humor negre. Tot plegat, un dietari o un breviari d’un imaginari intel·lectual del nostre temps, inclinat al bizantinisme davant la vida i la cultura. Format 17 x 23. 192 pàgines.
ISBN 978-84-96639-53-9
Disseny portada: Llorenç Brell
Llegiu el resum que en fa l'autor:
«El llibre no està centrat en un tema, ja que es troba constituït per una pluralitat de textos independents els uns dels altres. Això fa que l’escriptura siga discontínua, passant d’una idea a una altra molt diferent. Es tracta d’una mena de dietari de reflexions i reaccions a propòsit d’una qüestió o una altra. No és, doncs, un dietari íntim, més o menys domèstic o anecdòtic, sinó una sèrie d’apunts diversos, organitzats i encaixats en una mena de mosaic heterogeni. Els diferents textos ressonen els uns en els altres. Al capdavall, són resultat d’una selecció de motivacions personals tal com han cristal.litzat literàriament al llarg de la trajectòria d’un assaig de viure, de llegir i d’escriure.
Formalment, són textos generalment curts, microtextos, en diríem, que de vegades es concreten en aforismes. N’hi ha de més llargs, però no massa. Això pel que fa a l’extensió. Quant a la intenció, són especulatius, i uns pocs narratius, però amb un fons especulatiu també, parabòlic. Hi ha un creuament entre els dos gèneres.
S’hi poden trobar escrits sobre qüestions literàries, filosòfiques, morals, estètiques, religioses. Hi ha un joc, per un costat o altre, sobre el sentit, els sentits o el no sentit de la vida i de la mort, o de la cultura, del llenguatge, del lloc de l’home en el món. Tot plegat són textos paròdics, excèntrics, paradoxals, implícits, que juguen amb els idees, els mots i les coses. Especulacions que desplacen i capgiren idees i tòpics en textos breus. Un breviari bizantí, doncs, que se situa en la mateixa línia que l’obra anterior, Inflexions.»
Llegiu una selecció de textos de Breviari d'un bizantí: