Una literatura possible (2021)

Una literatura possible

València, 2021

Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació

Sèrie Obra literària de Josep Iborra, 1

Sèrie Obra literària de Josep Iborra, 2

Pròleg de Francesc Pérez Moragón: Un savi discret

Nota preliminar d'Enric Iborra

El títol del volum que el lector té ara a les mans —Una literatura possible— al·ludeix a aquesta voluntat de contribuir a fer possible, mitjançant la crítica literària, una literatura moderna en català. Josep Iborra centra la seua atenció en el País Valencià, resseguint tot el procés, vacil·lant i sinuós, que ha permès finalment l’eclosió d’aquesta literatura entre els valencians des de finals de la dècada dels setanta del segle passat, però moltes de les seues observacions són extrapolables al conjunt de la literatura catalana, sobretot en assaigs com ara La renaixença com a premissa o Les dues cares de la literatura catalana. «El fet important —destacava Josep Iborra— és que els escriptors valencians, juntament amb els catalans i els illencs, han contribuït a la creació d’una tradició literària moderna actual que continua i actualitza la que es va configurar a Catalunya en els cinquanta anys anteriors a la guerra civil.»

(...)

La primera part —La constitució d’una literatura— està basada en la seua major part en una tria —la meitat, aproximadament— de les més de vuit-centes ressenyes que va escriure. Aquesta primera part s’organitza al seu torn en els següents blocs: els dos primers, precedits d’una introducció, es titulen respectivament La funció del crític literari i La crítica i l’experiència de la literatura, i recullen textos en què Josep Iborra explicita la seua concepció del fet literari i de la crítica literària. El tercer, Literatura i ensenyament, aplega una sèrie de ressenyes sobre llibres destinats al públic escolar, i també un text més llarg, Teoria i pràctica de la literatura: l’ensenyament de la literatura. El quart, La necessitat de traduir, inclou ressenyes que insisteixen des de diferents punts de vista en la importància de les traduccions per a la constitució d’una literatura nacional, i el cinquè, Coordenades europees, ressenyes d’obres representatives de diverses línies del pensament europeu. Les aplegades en el sisè bloc, Orientar el lector, estan dedicades a clàssics de la literatura catalana i de les altres literatures europees, mentre que les del setè, Aparador del llibre, tracten llibres de l’actualitat literària, tant en català com traduïda d’altres llengües, cosa que en dóna una visió global i equilibrada. Finalment, el vuitè, Itineraris dels anys cinquanta, inclou algunes de les ressenyes publicades en castellà durant els anys cinquanta.

(...)

La constitució de la literatura ve seguida per La trinxera literària, esmentada abans, que recull una sèrie d’assaigs extensos sobre períodes i problemes generals de la literatura catalana des de finals del XIX fins a finals del XX, entre els quals destaca el dedicat a la novel·la al País Valencià i un altre sobre la nova poesia que va sorgir a partir dels setanta, entorn de les mateixes dates en què es produeix la renovació narrativa.

La tercera obra que inclou aquesta edició és Confluències. A diferència de La trinxera literària, aquest llibre recull textos centrats en obres i autors determinats. L’edició que es reprodueix en aquest primer volum de l’Obra literària és molt diferent de la del 1995, ja que se n’han eliminat tots els assaigs sobre l’obra i la personalitat de Fuster, reeditats en Humanisme i nacionalisme en l’obra de Joan Fuster (2012, PUV) i en Fuster, una declinació personal (2014, PUV), i se n’hi han afegit molts altres, incloent-hi algunes ressenyes, que completen aquesta mirada sobre la literatura catalana actual del País Valencià. Especialment rellevants són els assaigs dedicats a Vicent Andrés Estellés i Enric Valor, o a Matèria de Bretanya, de Carmelina Sánchez-Cutillas, obra que Josep Iborra apreciava molt.

Finalment, els Estudis sobre història literària són una sèrie d’assaigs, la majoria inèdits, que esbossen un esquema d’història literària de la nostra àrea lingüística juntament amb uns altres sobre clàssics de la literatura catalana medieval, com ara el que porta per títol La generació d’Ausiàs March. Hi ha també unes notes de lectura al voltant del costumisme en la novel·la, una de les bèsties negres de Josep Iborra. L’últim assaig d’aquest bloc, i últim també del volum, porta el títol d’El llibre: promoció i defensa de la cultura catalana i torna a expressar, sintetitzat, el que és potser un dels leitmotivs que recorre de cap a cap Una literatura possible: la convicció que per a les literatures de les nacions petites, esdevenir part de la literatura mundial és tant una tasca difícil com una necessitat vital.

(...)

Per a Josep Iborra, la funció més important de la crítica, a més d’orientar el lector i de fer-li ganes de llegir un llibre, com he recordat abans, era «ajudar a crear la imatge d'una literatura, a crear un “clima”, a suscitar una diàleg més o menys implícit entre els autors i els crítics. La crítica, va dir algú, és la consciència de la literatura. Si no hi ha crítica, no hi ha consciència i, per tant, tampoc “literatura”. Crítics, autors i lectors han d'entrar en un circuit que estiga sempre en marxa i que va des de les ressenyes o l'estudi del llibre per part dels crítics, fins a l'opinió del lector, passant per les “posicions” dels autors a propòsit del que ells fan o del que fan els altres». El 1986, en un parlament a la llibreria Tres i Quatre, insistia que «una literatura sense consciència —sense crítica— no pot arribar a quallar ni a tenir una presència social. És el seu espill, la seua imatge, el seu ressonador». Tots els escrits aplegats en aquest volum de la seua Obra literària responen a aquesta convicció.

De la Nota preliminar, per Enric Iborra

1.430 pàgines, en dos volums.

ISBN 978-84-7822-858-4 (obra completa)

ISBN 978-84-7822-890-4 (primer volum)

ISBN 978-84-7822-891-1 (segon volum)

Disseny portada: Institució Alfons el Magnànim

ÍNDEX GENERAL

LA CONSTITUCIÓ D’UNA LITERATURA

Introducció


LA FUNCIÓ DEL CRÍTIC LITERARI

Què llegirem?

La consciència de la literatura

El paper de les revistes literàries

Noves lectures

Mots en qüestió

Poesia i crítica

Un catàleg malèvol

La selva literària

Ara fa vint anys


LA CRÍTICA I L’EXPERIÈNCIA DE LA LECTURA

En el centenari del Quixot

La literatura com a lectura

Lectura «crítica» y lectura «normal»

Crítica i lectura

La qüestió de l’estètica

Escriptures, lectures

Dimensions de lectura

Text i context

Gigantes y cabezudos


LITERATURA I ENSENYAMENT

Teoria i pràctica de la literatura: l’ensenyament de la literatura

1. Literatura: teoria i pràctica

1.1. L’experiència de la literatura

1.2. La consciència de la literatura

2. L’ensenyament de la literatura

2.1. Problemàtica de l’ensenyament de la literatura

2.2. Estratègies per a l’ensenyament de la literatura

El món dels xiquets

La literatura com a plaer

El miracle de la lectura

Poesia per a tots

Les veus recuperades

Narrativa per a joves

Els treballs i els dies d'un escriptor

El llibre de text com a eina

L'escola dels grans escriptors

Escola i estat

La literatura catalana als quioscos


LA NECESSITAT DE TRADUIR

Totes les literatures «normals» necessiten traduir

El mirall alemany

Tres en ratlla

El traductor i la seua ombra

Baudelaire, de nou

Gabriel Miró, en català

Escriure, llegir, traduir

Tragèdia: la culpa i el remordiment

La barraca retrobada

Les nits màgiques

Les millors obres del segle XX

Poemes de John Keats

Poques novetats

Un nou Decameró

Tradició i traduccions: una utilitat incontestable


COORDENADES EUROPEES

Camins europeus de la literatura

Les pretensions de l’universalisme

Jo i l’altre

L’aventura de la vida

La sociologia com a ciència

Naturalesa i història

Per un pensament «fort»

De la història a la memòria

L’altre Wittgenstein

Posicions sartrianes

Les coses com són

Vocació i professió

El pensament nòmada

La indiferència per la veritat

El dimoni de l'analogia

L'art de parlar i escriure

Defensa de l’esperit

Poetes expressionistes alemanys

Qüestions humanes

Quan jo és un altre

La nova presència de les masses

Sortint de la closca de nou

Els camins de la història

Els camins de la raó

Els camins de la utopia

Duns Escot i la modernitat

Un futurista sense futur

De la naturalesa a la civilització

Ciència i saviesa: un conflicte

Davant el mur de les lamentacions

L'àgora, l'oracle i el mite de la raó

Els intel·lectuals i la gastritis

Impostures postmodernes

Ciència i consciència

La meravella del llenguatge

Per una Catalunya postmoderna

Un analista de la modernitat

Consideracions d'un sofista

Peripècia històrica del català

Lingüística i literatura

L'itinerari d'un historiador

El pamflet d'un clerc

El doctor angèlic

Ciència i consciència

Per un ordre humà

Ensenyament i filosofia

Defensa de la filosofia

Positivisme i misticisme

La moral i el món modern

Desventures de l'intel·lectual

Quina Europa?

L'eclipsi de Marx

Història del temps

Arte e ilusión y El sentido del orden, de Gombrich


ORIENTAR EL LECTOR

Els quefers de la justícia

L’equívoca naturalesa

Petrarca, un díptic autobiogràfic

El poder i la justícia

L’infame

La ira de Déu

L’home i l’amor

Les acrobàcies d'un polític

Les passions i la moral

L'il·lustrat aventurer

Humor i poesia

L’art de l’el·lipsi

L'home camaleó

Un pamflet noucentista

Entre el classicisme i el romanticisme

Anys d'aprenentatge

Simenon sense Maigret

El sant i l'humanista

Els misteris de París

Coneixença de la fosca

La llei de la selva

Catàleg d'ocells

Thomas Mann i la faula de l'artista

Una vella història familiar

Glossari cortesà

Biografia literària d'un romàntic

Josep Maria de Sagarra, l'escriptura de la memòria

La dimensió microhistòrica

La dimensió autobiogràfica

La selva de l’imperialisme

La naturalesa i la moral

Mossèn Cinto i la prosa catalana moderna

Confessions d'un fill del seu segle

La crisi espiritual d'una generació

El món com a sensació

El jo com a ficció

La casa maleïda

La boira de la memòria

Un manifest de l'irracionalisme

Camins de perfecció

L'eclipsi dels fabulistes

Fora de context

El dimoni i l'art

Els mortals i els immortals

Un cavaller de la Taula Rodona

Un viatger excèntric

El mirador de Josep Maria de Sagarra

La diversitat temàtica

El fet diferencial

De cara al passat

Contra el seu temps

Catalanisme i cultura

Dels homes i el mar

El destí d'un escriptor errant

Escrits sobre Nietzsche

L'aventura espiritual d'un cristià

L'illa dels tresors

L'hora de l'aperitiu amb el lector

Contra l'home interpretat

Entre homes i dones

Geni i figura de Josep Maria de Sagarra

Lucidesa i pessimisme

L'anecdòtic Eugeni d'Ors

El catecisme d'un burgès

Cioran, l'eremita desesperat

El cànon literari de Josep Pla

Un bestiari rural i exemplar

Absència i retorn dels déus

La condició humana

La ciutat de Nova York a la vista

L'escola de la vida

Un poeta llatí modern

Josep Maria de Sagarra i la novel·la

La saviesa en píndoles

Els versos insòlits de Nietzsche

Un breviari de l'inconformisme

Vida i raó d'un poeta

El petit teatre del món

Un ianqui contra Merlí

Puixkin, el poeta nacional rus

Una proposta moral qüestionable

Més enllà de la història

Una recuperació necessària

Una pallassada subversiva

L'obscura voluntat de viure

Entre el bé i el mal

Un conflicte de valors

Quan els camins es creuen

Narracions romanes

L'esteticisme finisecular

Un clàssic de la literatura brasilera

Una novel·la de la decadència vienesa

El retorn de Joan Crexells

Chesterton, el catolicisme i el pare Brown

Llegir, de nou, Llorenç Villalonga

Sobre Catalunya i els catalans

La novel·la artística

La qüestió del protestantisme

Humor i malenconia

Una novel·la medieval catalana

Coincidències i divergències

Una paròdia del poeta

L'home llibre

A propòsit de l'optimisme

L'home dual

Moralitats

Unes confessions jovials

Els treballs i els dies de Josep Pla

Textos en llibertat

L'art de narrar

La poètica de Poe

A la recerca de la felicitat

La fàbrica de cervesa de Hrabal

Posicions de Voltaire

Anys d'aprenentatge

Febres i deliris

El cavaller inactual

Una societat qüestionada

L'home sense qualitats

Misteri i terror

Joseph Roth

Una aporia shandiana

Fantasia i humor

Un gegant del cristianisme

Una veu convencional

El dolor de la coneixença

Humanisme i cristianisme

Una odissea màgica

Poesia i prosa

Una enciclopèdia insòlita

Thomas Mann

Una introducció a Faulkner

Una farsa de la virtut

Com esdevenir feliç

El dimoni de la música

El gran caçador blanc

La deessa blanca

Gimnàstica mental

Saussure en català

El deliri de ser home

Els ideals d'un poeta

Riba per ell mateix

Molloy, quaranta anys

L'esperit i el dòlar

Música de cambra

Introducció a Pedrolo

Trets biogràfics. El «fenomen» Pedrolo

Gèneres, temes i tècniques

L’ambició de totalitat

L'existencialisme

Pedrolo monolingüe

La novel·la i el conte

Els relats d’El premi literari i més coses

El quintet impossible

L'home del subsòl

La terra i la guerra

Futurisme i revolució

Somnàmbuls

La matèria i l'esperit

A la recerca de la veritat

La novel·la de Ferrara

Lectures

Mort i transfiguració

Tractats sobre la tolerància

El mar

Dimonis

La vall de Josafat

El joc de les granisses

1912+1

El silenci del mar

L'etapa russa

Kim

La Bíblia valenciana

Alícia i l'espill

Büchner / Madách

Ramon Vinyes: una recuperació tardana

Moby Dick

Els versos de Llorente

Ensenyar, enganyar…

L'escola dels dictadors

Frankenstein

L'idiota

Temps difícils


APARADOR DEL LLIBRE

Entre preguntes i respostes

Josep Maria Espinàs, pautat i pausat

L'ombra de Voltaire

La ciència i l'univers

Què en sabem, de Josep Pla?

Divertimento

Textos de dol

Dones paral·leles

Cara i creu de Blasco Ibáñez

Lliçons magistrals

Itineraris francesos

Les quatre valls d'una geografia

Catalunya dins l'Europa moderna

El mapa mental espanyol

Exploracions del jo

Els poders de la ficció

La peripècia econòmica valenciana

Un historiador a l'encontre dels seus personatges

Experiments amb l'atzar

Invitació al deliri

Els filòsofs herbolaris

Bestiari per a ociosos

La dificultat de ser

La recerca de la felicitat

El Déu de la Bíblia

Veus del segle XX

L'assaig, un gènere en expansió?

La vida amarga

El terrat de Castella

Polifonia o monodia?

Un autor a la recerca dels seus personatges

A la recerca dels primers valencians

Les mil i una nits

El soroll i la fúria

Els perills del nou mil·lenni

Tot mirant l'infinit

Des del punt de mira lògic

Conèixer millor Pedrolo

Dir el mar

La mar, l'amor, la mort

Un plànol de la memòria

La consagració de la primavera

La punta de l'iceberg

Història i fantasia

Humiliats i ofesos

El paradís perdut

Literatura de l'observació

La societat unidimensional

A la mesura humana

L'enigma del lloro

Històries extraordinàries

El model i el seu pintor

L’escriptor de Tànger

La bona cuina

Els fils de la trama

D'Aristòtil a Montaigne

La difícil veritat

Rescatar de l'oblit

Les figures grotesques

L'aurèola d'un mite

Inventar la música

Homo sum?

L'altre regne de Jaume I

Una dialèctica (feroç) de la insignificança

A la recerca del sentit

Viure i escriure

Poètica de la ciutat

Sherlock Holmes a les aules

Una auca dels vuitanta

Tenir o no tenir

Pasqua occitana

Una brisa glacial

Poesia i veritat

Ser o no ser

La Safor i la cultura

Crims relatius

Els escenaris de la memòria

Balada de la platja dels gossos

Buscant l'Emperador

La memòria polifònica

La passió pel pinyol

Les quatre estacions

Una nova revista literària

La rebel·lió qüestionada

Llibre de la Festa d'Elx

Els valencians i la «nova ciència»

Un inventari de la premsa valenciana

Raimon per ell mateix

El «dietari» de mossèn Porcar

Contalles

Isa Tròlec: Bel i Babel

Maragall, Espriu i Jaume Roig

Maragall, el «màgic prodigiós»

Espriu i Mrs. Death

Jaume Roig: anys d’aprenentatge


ITINERARIS DELS ANYS CINQUANTA

La cautividad de Sepharad

Crisis de la crítica

Sobre el realisme

Consideraciones sobre O'Neill

El profesor Diego

Un libro de poemas


LA TRINXERA LITERÀRIA

Introducció

Història literària i consciència nacional

La novel·la al País Valencià

L’oportunitat romàntica

L’oportunitat del realisme

Les repugnàncies de la renaixença

El cas de Blasco Ibáñez

La província oberta

Una nova etapa

Nostra Novel·la

La generació dels 70: una nova narrativa al País Valencià

La novel·la valenciana contemporània

Taula de Lletres Valencianes

1. El lloc de Taula en el panorama cultural valencià

2. Aventura i compromís

3. La unitat de la llengua i la consciència nacional

4. La normalització de la llengua literària

La poesia política valenciana (1930-1939)

Literatura i postguerra al País Valencià

La nova poesia catalana del País Valencià (1974-1977)

Llengües i cultura al País Valencià (1939-1986)

Els nous marcs

La trinxera de la cultura

Nou estatut del valencià

L’organització de la cultura

Aspectes problemàtics: les paradoxes d’una cultura

Assaig i cultura moderna als Països Catalans

Procedència dels textos


CONFLUÈNCIES

Nota preliminar

I

La pau dels poblets, una novel·la valenciana oblidada

Narrativa i modernisme: Eduard López-Chavarri

Un llaurador lletraferit

El retorn de Martínez Ferrando

Enric Valor: novel·la i societat

Coordenades de l'obra d'Enric Valor

El paper d'Enric Valor en la literatura contemporània

Les actualitats d'Enric Valor

Insòlita

La novel·la d'un notable

1976: Matèria de Bretanya

Josep Palàcios

Joan Francesc Mira: una novel·la generacional

Els treballs perduts de Joan Francesc Mira

Moralitats contemporànies

La «història» com a pretext

Les veus del passat

Salvador Miralles: una ruptura generacional

Josep Lozano: «matèria de Germania»

La novel·la dels Octubre

Una història de pobres i rics

Un viatge sentimental

L’eufòria del llenguatge

Arabescos

D’esquena al lector

Històries amorals

Crònica en gris

Contra la realitat

Davant la realitat

Una història amb sensibilitat de poeta

Una mostra del conte valencià

Un corrent de fons

Històries de morts i vius

La dificultat de ser sant

Instantànies

Calidoscopi general

Un punt de mira generacional

Circumvolucions

II

Hi ha un temps per al dolor

Joan Valls, una veu de l’exili

L'aventura poètica de Joan Valls

Joan Valls: anys i paranys

Jaume Bru, retrobat

Vicent Andrés Estellés: un poeta, un poble

Dictàmens de la fosca

Vicent A. Estellés: poesia de la catàstrofe i catàstrofe de la poesia

L'amarga ficció

Versos de vida i esperança

El teatre de Vicent A. Estellés

Una autobiografia poètica

La poesia d'Emili Rodríguez-Bernabeu

Eco i Narcís

Un punt d’inflexió en la poesia de Jaume Pérez Montaner

Poeta i ciutadà

La flor de l'hibiscus

Entre la poesia i la crítica

Carn fresca, una antologia d'Amadeu Fabregat

Josep Piera: una poètica de l'instant

El somriure del poeta

Límits enllà

Un itinerari poètic

Vicent Salvador, el desfici d’una experiència extrema

Maquillatges / tatuatges

La llum i l'ombra

III

L'obra de Manuel Sanchis Guarner

Sanchis Guarner: de la lingüística a la cultura popular

Ricard Blasco, investigador literari

Una enquesta valenciana pendent

L'admirable Mira

Quan dir és fer

L'imperi de la metàfora

IV

La maurofília en la literatura valenciana actual

La «intrahistòria» morisca

Jocs i comparses

L'hora literària

Les dues cares de la literatura catalana

Nota bibliogràfica


ESTUDIS SOBRE HISTÒRIA LITERÀRIA

Esquema per a una història literària

Introducció a la història social de la llengua com a marc de la història literària

Llengua oral i llengua escrita

Del dialecte a la llengua literària (segles XIII-XV)

De la llengua literària al dialecte: la decadència (XVI-XVIII)

La reconstrucció de la llengua literària: la renaixença (1789-1883)

1. La normalització gramatical

2. La normalització cultural

L’aportació valenciana a la literatura catalana

El segle clàssic valencià: tres generacions literàries

La generació de sant Vicent Ferrer

La generació literària d’Ausiàs March

La vida literària valenciana a finals del XV

La generació de Roís de Corella

La renaixença com a premissa

Al voltant del costumisme: notes sobre unes lectures

El llibre: promoció i defensa de la cultura catalana

Procedència dels textos