Embedded Files
Una literatura possible
València, 2021
Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació
Sèrie Obra literària de Josep Iborra, 1
Sèrie Obra literària de Josep Iborra, 2
Pròleg de Francesc Pérez Moragón: Un savi discret
Nota preliminar d'Enric Iborra
El títol del volum que el lector té ara a les mans —Una literatura possible— al·ludeix a aquesta voluntat de contribuir a fer possible, mitjançant la crítica literària, una literatura moderna en català. Josep Iborra centra la seua atenció en el País Valencià, resseguint tot el procés, vacil·lant i sinuós, que ha permès finalment l’eclosió d’aquesta literatura entre els valencians des de finals de la dècada dels setanta del segle passat, però moltes de les seues observacions són extrapolables al conjunt de la literatura catalana, sobretot en assaigs com ara La renaixença com a premissa o Les dues cares de la literatura catalana. «El fet important —destacava Josep Iborra— és que els escriptors valencians, juntament amb els catalans i els illencs, han contribuït a la creació d’una tradició literària moderna actual que continua i actualitza la que es va configurar a Catalunya en els cinquanta anys anteriors a la guerra civil.»
(...)
La primera part —La constitució d’una literatura— està basada en la seua major part en una tria —la meitat, aproximadament— de les més de vuit-centes ressenyes que va escriure. Aquesta primera part s’organitza al seu torn en els següents blocs: els dos primers, precedits d’una introducció, es titulen respectivament La funció del crític literari i La crítica i l’experiència de la literatura, i recullen textos en què Josep Iborra explicita la seua concepció del fet literari i de la crítica literària. El tercer, Literatura i ensenyament, aplega una sèrie de ressenyes sobre llibres destinats al públic escolar, i també un text més llarg, Teoria i pràctica de la literatura: l’ensenyament de la literatura. El quart, La necessitat de traduir, inclou ressenyes que insisteixen des de diferents punts de vista en la importància de les traduccions per a la constitució d’una literatura nacional, i el cinquè, Coordenades europees, ressenyes d’obres representatives de diverses línies del pensament europeu. Les aplegades en el sisè bloc, Orientar el lector, estan dedicades a clàssics de la literatura catalana i de les altres literatures europees, mentre que les del setè, Aparador del llibre, tracten llibres de l’actualitat literària, tant en català com traduïda d’altres llengües, cosa que en dóna una visió global i equilibrada. Finalment, el vuitè, Itineraris dels anys cinquanta, inclou algunes de les ressenyes publicades en castellà durant els anys cinquanta.
(...)
La constitució de la literatura ve seguida per La trinxera literària, esmentada abans, que recull una sèrie d’assaigs extensos sobre períodes i problemes generals de la literatura catalana des de finals del XIX fins a finals del XX, entre els quals destaca el dedicat a la novel·la al País Valencià i un altre sobre la nova poesia que va sorgir a partir dels setanta, entorn de les mateixes dates en què es produeix la renovació narrativa.
La tercera obra que inclou aquesta edició és Confluències. A diferència de La trinxera literària, aquest llibre recull textos centrats en obres i autors determinats. L’edició que es reprodueix en aquest primer volum de l’Obra literària és molt diferent de la del 1995, ja que se n’han eliminat tots els assaigs sobre l’obra i la personalitat de Fuster, reeditats en Humanisme i nacionalisme en l’obra de Joan Fuster (2012, PUV) i en Fuster, una declinació personal (2014, PUV), i se n’hi han afegit molts altres, incloent-hi algunes ressenyes, que completen aquesta mirada sobre la literatura catalana actual del País Valencià. Especialment rellevants són els assaigs dedicats a Vicent Andrés Estellés i Enric Valor, o a Matèria de Bretanya, de Carmelina Sánchez-Cutillas, obra que Josep Iborra apreciava molt.
Finalment, els Estudis sobre història literària són una sèrie d’assaigs, la majoria inèdits, que esbossen un esquema d’història literària de la nostra àrea lingüística juntament amb uns altres sobre clàssics de la literatura catalana medieval, com ara el que porta per títol La generació d’Ausiàs March. Hi ha també unes notes de lectura al voltant del costumisme en la novel·la, una de les bèsties negres de Josep Iborra. L’últim assaig d’aquest bloc, i últim també del volum, porta el títol d’El llibre: promoció i defensa de la cultura catalana i torna a expressar, sintetitzat, el que és potser un dels leitmotivs que recorre de cap a cap Una literatura possible: la convicció que per a les literatures de les nacions petites, esdevenir part de la literatura mundial és tant una tasca difícil com una necessitat vital.
(...)
Per a Josep Iborra, la funció més important de la crítica, a més d’orientar el lector i de fer-li ganes de llegir un llibre, com he recordat abans, era «ajudar a crear la imatge d'una literatura, a crear un “clima”, a suscitar una diàleg més o menys implícit entre els autors i els crítics. La crítica, va dir algú, és la consciència de la literatura. Si no hi ha crítica, no hi ha consciència i, per tant, tampoc “literatura”. Crítics, autors i lectors han d'entrar en un circuit que estiga sempre en marxa i que va des de les ressenyes o l'estudi del llibre per part dels crítics, fins a l'opinió del lector, passant per les “posicions” dels autors a propòsit del que ells fan o del que fan els altres». El 1986, en un parlament a la llibreria Tres i Quatre, insistia que «una literatura sense consciència —sense crítica— no pot arribar a quallar ni a tenir una presència social. És el seu espill, la seua imatge, el seu ressonador». Tots els escrits aplegats en aquest volum de la seua Obra literària responen a aquesta convicció.
De la Nota preliminar, per Enric Iborra
1.430 pàgines, en dos volums.
ISBN 978-84-7822-858-4 (obra completa)
ISBN 978-84-7822-890-4 (primer volum)
ISBN 978-84-7822-891-1 (segon volum)
Disseny portada: Institució Alfons el Magnànim
ÍNDEX GENERAL
LA CONSTITUCIÓ D’UNA LITERATURA
Introducció
LA FUNCIÓ DEL CRÍTIC LITERARI
Què llegirem?
La consciència de la literatura
El paper de les revistes literàries
Noves lectures
Mots en qüestió
Poesia i crítica
Un catàleg malèvol
La selva literària
Ara fa vint anys
LA CRÍTICA I L’EXPERIÈNCIA DE LA LECTURA
En el centenari del Quixot
La literatura com a lectura
Lectura «crítica» y lectura «normal»
Crítica i lectura
La qüestió de l’estètica
Escriptures, lectures
Dimensions de lectura
Text i context
Gigantes y cabezudos
LITERATURA I ENSENYAMENT
Teoria i pràctica de la literatura: l’ensenyament de la literatura
1. Literatura: teoria i pràctica
1.1. L’experiència de la literatura
1.2. La consciència de la literatura
2. L’ensenyament de la literatura
2.1. Problemàtica de l’ensenyament de la literatura
2.2. Estratègies per a l’ensenyament de la literatura
El món dels xiquets
La literatura com a plaer
El miracle de la lectura
Poesia per a tots
Les veus recuperades
Narrativa per a joves
Els treballs i els dies d'un escriptor
El llibre de text com a eina
L'escola dels grans escriptors
Escola i estat
La literatura catalana als quioscos
LA NECESSITAT DE TRADUIR
Totes les literatures «normals» necessiten traduir
El mirall alemany
Tres en ratlla
El traductor i la seua ombra
Baudelaire, de nou
Gabriel Miró, en català
Escriure, llegir, traduir
Tragèdia: la culpa i el remordiment
La barraca retrobada
Les nits màgiques
Les millors obres del segle XX
Poemes de John Keats
Poques novetats
Un nou Decameró
Tradició i traduccions: una utilitat incontestable
COORDENADES EUROPEES
Camins europeus de la literatura
Les pretensions de l’universalisme
Jo i l’altre
L’aventura de la vida
La sociologia com a ciència
Naturalesa i història
Per un pensament «fort»
De la història a la memòria
L’altre Wittgenstein
Posicions sartrianes
Les coses com són
Vocació i professió
El pensament nòmada
La indiferència per la veritat
El dimoni de l'analogia
L'art de parlar i escriure
Defensa de l’esperit
Poetes expressionistes alemanys
Qüestions humanes
Quan jo és un altre
La nova presència de les masses
Sortint de la closca de nou
Els camins de la història
Els camins de la raó
Els camins de la utopia
Duns Escot i la modernitat
Un futurista sense futur
De la naturalesa a la civilització
Ciència i saviesa: un conflicte
Davant el mur de les lamentacions
L'àgora, l'oracle i el mite de la raó
Els intel·lectuals i la gastritis
Impostures postmodernes
Ciència i consciència
La meravella del llenguatge
Per una Catalunya postmoderna
Un analista de la modernitat
Consideracions d'un sofista
Peripècia històrica del català
Lingüística i literatura
L'itinerari d'un historiador
El pamflet d'un clerc
El doctor angèlic
Ciència i consciència
Per un ordre humà
Ensenyament i filosofia
Defensa de la filosofia
Positivisme i misticisme
La moral i el món modern
Desventures de l'intel·lectual
Quina Europa?
L'eclipsi de Marx
Història del temps
Arte e ilusión y El sentido del orden, de Gombrich
ORIENTAR EL LECTOR
Els quefers de la justícia
L’equívoca naturalesa
Petrarca, un díptic autobiogràfic
El poder i la justícia
L’infame
La ira de Déu
L’home i l’amor
Les acrobàcies d'un polític
Les passions i la moral
L'il·lustrat aventurer
Humor i poesia
L’art de l’el·lipsi
L'home camaleó
Un pamflet noucentista
Entre el classicisme i el romanticisme
Anys d'aprenentatge
Simenon sense Maigret
El sant i l'humanista
Els misteris de París
Coneixença de la fosca
La llei de la selva
Catàleg d'ocells
Thomas Mann i la faula de l'artista
Una vella història familiar
Glossari cortesà
Biografia literària d'un romàntic
Josep Maria de Sagarra, l'escriptura de la memòria
La dimensió microhistòrica
La dimensió autobiogràfica
La selva de l’imperialisme
La naturalesa i la moral
Mossèn Cinto i la prosa catalana moderna
Confessions d'un fill del seu segle
La crisi espiritual d'una generació
El món com a sensació
El jo com a ficció
La casa maleïda
La boira de la memòria
Un manifest de l'irracionalisme
Camins de perfecció
L'eclipsi dels fabulistes
Fora de context
El dimoni i l'art
Els mortals i els immortals
Un cavaller de la Taula Rodona
Un viatger excèntric
El mirador de Josep Maria de Sagarra
La diversitat temàtica
El fet diferencial
De cara al passat
Contra el seu temps
Catalanisme i cultura
Dels homes i el mar
El destí d'un escriptor errant
Escrits sobre Nietzsche
L'aventura espiritual d'un cristià
L'illa dels tresors
L'hora de l'aperitiu amb el lector
Contra l'home interpretat
Entre homes i dones
Geni i figura de Josep Maria de Sagarra
Lucidesa i pessimisme
L'anecdòtic Eugeni d'Ors
El catecisme d'un burgès
Cioran, l'eremita desesperat
El cànon literari de Josep Pla
Un bestiari rural i exemplar
Absència i retorn dels déus
La condició humana
La ciutat de Nova York a la vista
L'escola de la vida
Un poeta llatí modern
Josep Maria de Sagarra i la novel·la
La saviesa en píndoles
Els versos insòlits de Nietzsche
Un breviari de l'inconformisme
Vida i raó d'un poeta
El petit teatre del món
Un ianqui contra Merlí
Puixkin, el poeta nacional rus
Una proposta moral qüestionable
Més enllà de la història
Una recuperació necessària
Una pallassada subversiva
L'obscura voluntat de viure
Entre el bé i el mal
Un conflicte de valors
Quan els camins es creuen
Narracions romanes
L'esteticisme finisecular
Un clàssic de la literatura brasilera
Una novel·la de la decadència vienesa
El retorn de Joan Crexells
Chesterton, el catolicisme i el pare Brown
Llegir, de nou, Llorenç Villalonga
Sobre Catalunya i els catalans
La novel·la artística
La qüestió del protestantisme
Humor i malenconia
Una novel·la medieval catalana
Coincidències i divergències
Una paròdia del poeta
L'home llibre
A propòsit de l'optimisme
L'home dual
Moralitats
Unes confessions jovials
Els treballs i els dies de Josep Pla
Textos en llibertat
L'art de narrar
La poètica de Poe
A la recerca de la felicitat
La fàbrica de cervesa de Hrabal
Posicions de Voltaire
Anys d'aprenentatge
Febres i deliris
El cavaller inactual
Una societat qüestionada
L'home sense qualitats
Misteri i terror
Joseph Roth
Una aporia shandiana
Fantasia i humor
Un gegant del cristianisme
Una veu convencional
El dolor de la coneixença
Humanisme i cristianisme
Una odissea màgica
Poesia i prosa
Una enciclopèdia insòlita
Thomas Mann
Una introducció a Faulkner
Una farsa de la virtut
Com esdevenir feliç
El dimoni de la música
El gran caçador blanc
La deessa blanca
Gimnàstica mental
Saussure en català
El deliri de ser home
Els ideals d'un poeta
Riba per ell mateix
Molloy, quaranta anys
L'esperit i el dòlar
Música de cambra
Introducció a Pedrolo
Trets biogràfics. El «fenomen» Pedrolo
Gèneres, temes i tècniques
L’ambició de totalitat
L'existencialisme
Pedrolo monolingüe
La novel·la i el conte
Els relats d’El premi literari i més coses
El quintet impossible
L'home del subsòl
La terra i la guerra
Futurisme i revolució
Somnàmbuls
La matèria i l'esperit
A la recerca de la veritat
La novel·la de Ferrara
Lectures
Mort i transfiguració
Tractats sobre la tolerància
El mar
Dimonis
La vall de Josafat
El joc de les granisses
1912+1
El silenci del mar
L'etapa russa
Kim
La Bíblia valenciana
Alícia i l'espill
Büchner / Madách
Ramon Vinyes: una recuperació tardana
Moby Dick
Els versos de Llorente
Ensenyar, enganyar…
L'escola dels dictadors
Frankenstein
L'idiota
Temps difícils
APARADOR DEL LLIBRE
Entre preguntes i respostes
Josep Maria Espinàs, pautat i pausat
L'ombra de Voltaire
La ciència i l'univers
Què en sabem, de Josep Pla?
Divertimento
Textos de dol
Dones paral·leles
Cara i creu de Blasco Ibáñez
Lliçons magistrals
Itineraris francesos
Les quatre valls d'una geografia
Catalunya dins l'Europa moderna
El mapa mental espanyol
Exploracions del jo
Els poders de la ficció
La peripècia econòmica valenciana
Un historiador a l'encontre dels seus personatges
Experiments amb l'atzar
Invitació al deliri
Els filòsofs herbolaris
Bestiari per a ociosos
La dificultat de ser
La recerca de la felicitat
El Déu de la Bíblia
Veus del segle XX
L'assaig, un gènere en expansió?
La vida amarga
El terrat de Castella
Polifonia o monodia?
Un autor a la recerca dels seus personatges
A la recerca dels primers valencians
Les mil i una nits
El soroll i la fúria
Els perills del nou mil·lenni
Tot mirant l'infinit
Des del punt de mira lògic
Conèixer millor Pedrolo
Dir el mar
La mar, l'amor, la mort
Un plànol de la memòria
La consagració de la primavera
La punta de l'iceberg
Història i fantasia
Humiliats i ofesos
El paradís perdut
Literatura de l'observació
La societat unidimensional
A la mesura humana
L'enigma del lloro
Històries extraordinàries
El model i el seu pintor
L’escriptor de Tànger
La bona cuina
Els fils de la trama
D'Aristòtil a Montaigne
La difícil veritat
Rescatar de l'oblit
Les figures grotesques
L'aurèola d'un mite
Inventar la música
Homo sum?
L'altre regne de Jaume I
Una dialèctica (feroç) de la insignificança
A la recerca del sentit
Viure i escriure
Poètica de la ciutat
Sherlock Holmes a les aules
Una auca dels vuitanta
Tenir o no tenir
Pasqua occitana
Una brisa glacial
Poesia i veritat
Ser o no ser
La Safor i la cultura
Crims relatius
Els escenaris de la memòria
Balada de la platja dels gossos
Buscant l'Emperador
La memòria polifònica
La passió pel pinyol
Les quatre estacions
Una nova revista literària
La rebel·lió qüestionada
Llibre de la Festa d'Elx
Els valencians i la «nova ciència»
Un inventari de la premsa valenciana
Raimon per ell mateix
El «dietari» de mossèn Porcar
Contalles
Isa Tròlec: Bel i Babel
Maragall, Espriu i Jaume Roig
Maragall, el «màgic prodigiós»
Espriu i Mrs. Death
Jaume Roig: anys d’aprenentatge
ITINERARIS DELS ANYS CINQUANTA
La cautividad de Sepharad
Crisis de la crítica
Sobre el realisme
Consideraciones sobre O'Neill
El profesor Diego
Un libro de poemas
LA TRINXERA LITERÀRIA
Introducció
Història literària i consciència nacional
La novel·la al País Valencià
L’oportunitat romàntica
L’oportunitat del realisme
Les repugnàncies de la renaixença
El cas de Blasco Ibáñez
La província oberta
Una nova etapa
Nostra Novel·la
La generació dels 70: una nova narrativa al País Valencià
La novel·la valenciana contemporània
Taula de Lletres Valencianes
1. El lloc de Taula en el panorama cultural valencià
2. Aventura i compromís
3. La unitat de la llengua i la consciència nacional
4. La normalització de la llengua literària
La poesia política valenciana (1930-1939)
Literatura i postguerra al País Valencià
La nova poesia catalana del País Valencià (1974-1977)
Llengües i cultura al País Valencià (1939-1986)
Els nous marcs
La trinxera de la cultura
Nou estatut del valencià
L’organització de la cultura
Aspectes problemàtics: les paradoxes d’una cultura
Assaig i cultura moderna als Països Catalans
Procedència dels textos
CONFLUÈNCIES
Nota preliminar
I
La pau dels poblets, una novel·la valenciana oblidada
Narrativa i modernisme: Eduard López-Chavarri
Un llaurador lletraferit
El retorn de Martínez Ferrando
Enric Valor: novel·la i societat
Coordenades de l'obra d'Enric Valor
El paper d'Enric Valor en la literatura contemporània
Les actualitats d'Enric Valor
Insòlita
La novel·la d'un notable
1976: Matèria de Bretanya
Josep Palàcios
Joan Francesc Mira: una novel·la generacional
Els treballs perduts de Joan Francesc Mira
Moralitats contemporànies
La «història» com a pretext
Les veus del passat
Salvador Miralles: una ruptura generacional
Josep Lozano: «matèria de Germania»
La novel·la dels Octubre
Una història de pobres i rics
Un viatge sentimental
L’eufòria del llenguatge
Arabescos
D’esquena al lector
Històries amorals
Crònica en gris
Contra la realitat
Davant la realitat
Una història amb sensibilitat de poeta
Una mostra del conte valencià
Un corrent de fons
Històries de morts i vius
La dificultat de ser sant
Instantànies
Calidoscopi general
Un punt de mira generacional
Circumvolucions
II
Hi ha un temps per al dolor
Joan Valls, una veu de l’exili
L'aventura poètica de Joan Valls
Joan Valls: anys i paranys
Jaume Bru, retrobat
Vicent Andrés Estellés: un poeta, un poble
Dictàmens de la fosca
Vicent A. Estellés: poesia de la catàstrofe i catàstrofe de la poesia
L'amarga ficció
Versos de vida i esperança
El teatre de Vicent A. Estellés
Una autobiografia poètica
La poesia d'Emili Rodríguez-Bernabeu
Eco i Narcís
Un punt d’inflexió en la poesia de Jaume Pérez Montaner
Poeta i ciutadà
La flor de l'hibiscus
Entre la poesia i la crítica
Carn fresca, una antologia d'Amadeu Fabregat
Josep Piera: una poètica de l'instant
El somriure del poeta
Límits enllà
Un itinerari poètic
Vicent Salvador, el desfici d’una experiència extrema
Maquillatges / tatuatges
La llum i l'ombra
III
L'obra de Manuel Sanchis Guarner
Sanchis Guarner: de la lingüística a la cultura popular
Ricard Blasco, investigador literari
Una enquesta valenciana pendent
L'admirable Mira
Quan dir és fer
L'imperi de la metàfora
IV
La maurofília en la literatura valenciana actual
La «intrahistòria» morisca
Jocs i comparses
L'hora literària
Les dues cares de la literatura catalana
Nota bibliogràfica
ESTUDIS SOBRE HISTÒRIA LITERÀRIA
Esquema per a una història literària
Introducció a la història social de la llengua com a marc de la història literària
Llengua oral i llengua escrita
Del dialecte a la llengua literària (segles XIII-XV)
De la llengua literària al dialecte: la decadència (XVI-XVIII)
La reconstrucció de la llengua literària: la renaixença (1789-1883)
1. La normalització gramatical
2. La normalització cultural
L’aportació valenciana a la literatura catalana
El segle clàssic valencià: tres generacions literàries
La generació de sant Vicent Ferrer
La generació literària d’Ausiàs March
La vida literària valenciana a finals del XV
La generació de Roís de Corella
La renaixença com a premissa
Al voltant del costumisme: notes sobre unes lectures
El llibre: promoció i defensa de la cultura catalana
Procedència dels textos
Page updated
Report abuse